Bell pels seus colors i fort pel seu bec...
Una altra temporada que hem pogut gaudir de l'observació de les evolucions d'aquest prodigi d'au...es pot considerar l'ocell del nostre entorn amb el bec més poderós en relació amb la seva mida, d'aquí la seva denominació comuna, Becgros o Durbec i científica, "coccothraustes coccothraustes" que prové dels termes grecs "kokkos"; Llavor, gra, ametlla i "Trouga"; Trencar.
Fotos: Joan Cesari
Una autèntica trituradora feta ocell, ja que el seu potent i fort bec està dotat d'uns extraordinaris músculs al crani per al moviment de les mandíbules. Dues unitats musculars al mateix temps: un de dalt i darrere del crani i l'altra al voltant de la regió orbital. Aquesta gran massa muscular és la que provoca la grandària considerable del cap de l'ocell.
El poder triturador d'aquest petit ocell es equivalent a una càrrega aproximada de 30 a 48 kg, encara que per a alguns autors és superior a 50 kg. Amb aquest potent bec, són capaços d'obrir els ossos de fruits com la cirera i altres llavors, i fins i tot han arribat a realitzar proves en què ha estat evident que també poden trencar els ossos d'olives, acció per a les quals les forces necessàries són entre 53 i 80 kg.
Com molts ja sabeu, el Becgros és un ocell mal de trobar i fotografiar, ja que és un ocell escàs, esquiu i silenciós i que normalment es mou en el gruix de les branques més altes dels grans arbres.
