"HTML/JavaScript"

Filaters

Any rere any...des de fa segles es practica a la comuna una activitat molt lligada als costums dels pobles de muntanya sobretot dels pobles de la Serra de Tramuntana. La caça del tord amb filats és sens dubte una manera d'entendre l'aprofitament que feien els nostres avantpassats dels recursos que els oferia el bosc. La llenya, el carbó, la calç eren altres recursos disponibles i la caça per sobreviure. A cada família hi havia caçadors-, pradi, fill i net en acabar la llarga jornada o abans de començar-la ja havien fet la caçada... era tan important l'ofici com la caça, ja que aquesta disposava a totes les famílies les necessitats proteïniques bàsiques que faltaven en aquells anys.

Amb el pas del temps i amb l'arribada del turisme, electricitat i del progrés molts dels usos que es feien dels productes de muntanya es van anar perdent... Amb la caça passar el mateix... però no de la mateixa manera. Aquesta va evolucionar i es va adaptar als nous temps i les generacions posteriors la van utilitzar com una activitat d'esbarjo i tradició .

La carn del tord és apreciada en l'actualitat, ja que aporta molt bon gust a tots els plats on hi forma part; brou, arròs brut, torrats, tords amb col, són les receptes típiques en què aquesta au és la protagonista. És una cuina antiga, amb arrels...

A la comuna la gent major i qualque jove encara practiquen aquesta modalitat de caça. La caça amb filats de coll, una activitat permesa, sostenible i selectiva. Cada any s'organitza un berenar on una vintena de caçadors es reuneixen per comentar com ha anat la temporada, les anècdotes que han passat, els xops que han aplegat i la fretada d'estar asseguts enmig del bosc en ple hivern... esperant amb els filats estesos, endur-se'n algun tord a casa.


                        Caçadors de s'alzineta i sa llebrenissa. Sa Comuna

                                                     Febrer 2022





Un llarg viatge...

Aquesta setmana passada un excursionista va trobar enmig d'un camí d'una finca de Bunyola un cadàver de tord ( Turdus philomenos).. Un  migrant que cada any ens visita fugint del fred europeu...No seria una troballa molt especial si no fos perquè el cadàver duia una anella a una de les potes.

L'excursionista no va dubtar a agafar la pota per entregar-la a la Conselleria de medi ambient.

Després de fer una sèrie de gestions s'ha pogut saber la procedència d'aquesta au. El tord va ser anellat al seu primer any de vida el 2018 a Praga- República txeca per la Fundació del museu d'història natural.

Un llarg viatge de 1500 km ha fet aquest ocell, encara que, a vegades, no acabi de la millor manera..... Coses de la natura..!!!

Aquí podéu veure el document enviat per aquesta Fundació txeca despres de passar les dades de l' anella a una web europea d'anellament. Si voleu conèixer més de l'anellament científic d'aus clicau a aquest enllaç---GOB---


Dades del marcatge


Trajecte realitzat


Pota amb l'anella


Tord comú
Foto: Joan Cesari



Quin animal més bell....!!!!!

               Bell pels seus colors i fort pel seu bec...

Una altra temporada que hem pogut gaudir de l'observació de les evolucions d'aquest prodigi d'au...es pot considerar l'ocell del nostre entorn amb el bec més poderós en relació amb la seva mida, d'aquí la seva denominació comuna, Becgros o Durbec i científica, "coccothraustes coccothraustes" que prové dels termes grecs "kokkos"; Llavor, gra, ametlla i "Trouga"; Trencar.


  Fotos: Joan Cesari

Una autèntica trituradora feta ocell, ja que el seu potent i fort bec està dotat d'uns extraordinaris músculs al crani per al moviment de les mandíbules. Dues unitats musculars al mateix temps: un de dalt i darrere del crani i l'altra al voltant de la regió orbital. Aquesta gran massa muscular és la que provoca la grandària considerable del cap de l'ocell.




El poder triturador d'aquest petit ocell es equivalent a una càrrega aproximada de 30 a 48 kg, encara que per a alguns autors és superior a 50 kg. Amb aquest potent bec, són capaços d'obrir els ossos de fruits com la cirera  i altres llavors, i fins i tot han arribat a realitzar proves en què ha estat evident que també poden trencar els ossos d'olives, acció per a les quals les forces necessàries són entre 53 i 80 kg.

Com molts ja sabeu, el Becgros és un ocell mal de trobar i fotografiar, ja que és un ocell escàs, tímid, esquiu i silenciós i que normalment es mou en el gruix de les branques més altes dels grans arbres.


Àrea de distribució
En Verd: Zona de cria
En Blau: Zona d'hivernada
En Groc: Estival



La dama del bosc

 Un migrant que ens visita cada any a sa Comuna. La cega (Scolopax rusticola), en castellà becada, arriba als nostres boscos a mitjans de novembre. El fred i la falta de menjar l'engeguen de les latituds més altes del nord Europeu. Cada any emprèn aquest llarg viatge cercant el clima temperat que caracteritza les zones mediterrànies i sud d'Europa. Quasi totes les cegues que passen l'hivern a Mallorca venen de regions de Rússia a una distància de les illes de 2700 a 4500 kms.

De la família de les aus limícoles, aqui a Mallorca la podem trobar a terrenys forestals o agrícoles. La característica principal de la dama del bosc es el seu bec allargat i els seus ulls que li permeten una visió de 360°.

És un animal esquiu i d'hàbits nocturns que passa molt desapercebut, amb el seu plomall marró es mimetitza fàcilment amb els colors i tonalitats de les fulles caigudes i sòl del bosc, essent molt  difícil veure'l,  excepte quan es sent pressionat per algun boletaire o caçador, moment que pren el vol fugint del lloc.

 És una mica més petita que la perdiu, però la seva visió, intel·ligència i velocitat per aixecar el vol conformen un sistema defensiu tant segur que la becada pràcticament no té depredadors.

Els visitants de Sa Comuna la podreu observar si veniu a primera hora del matí, a trenc d'auba.



Foto: Ángel García

                                    Verd: Àrea de cria    Blau: Hivernada