Cookie

INSECTIVORS

Els ecosistemes naturals mantenen un fràgil equilibri basat en un repartiment equitatiu entre depredadors i preses. Quan la població d'una espècie creix excessivament posant en perill la resta de l'ecosistema, al medi natural una altre espècie se encarrega d'estabilitzar-ne la població mitjançant la seva predació. Aquest autocontrol es dona en els ecosistemes naturals. Però quan el depredador -l'ésser humà en aquest cas- no té en compte el mantenir aquest equilibri i fa desaparèixer o redueix molt les poblacions d'algunes espècies predadores, es produeix un desajust i certes especies comencen a predominar per sobre d'altres. Quan aquesta superpoblació perjudica directament a l'ésser humà l'anomenem plaga. 

La destrucció i/o transformació dels ecosistemes provoca la desaparició de moltes especies d'ocells, mamífers, amfibis, insectes i altres grups de depredadors i preses, que abans mantenien un equilibri natural. Les plagues solen aparèixer quan l'equilibri s'ha trencat a favor de la presa, és a dir, que han disminuït o desaparegut els seus principals depredadors (controladors). Per tornar a aquest equilibri s'ha d'intentar recuperar l'estat inicial de l'ecosistema, potenciant la presència dels depredadors naturals de la plaga existent.

En els darrers anys a l'ajuntament hem començat un projecte de lluita biologica contra les plagues forestals, afavorint la cria d'aus insectívores. Tot seguit veureu un video d'aquestes aus a Sa Comuna de Bunyola.





   El paper dels ocells insectívors, de les rapinyaires, dels ratpenats, dels amfibis i rèptils i d'alguns insectes en la lluita contra les plagues es bastant desconegut però, sobretot ha estat subestimat, tot i ser molt efectiu en el funcionament dels ecosistemes naturals. Si examinem el règim alimentari dels ocells i ratpenats ens adonarem de la seva importància en el control dels enemics naturals dels cultius.

Per exemple, els ferrericos s'alimenten de plagues com: L'eruga Processionària del pi blanc (Thaumetopoea pitiocampa), al bosc mediterrani, de la Cuca peluda de l'alzina (Limantria dispar) i del Tòrtix dels alzinars (Tortrix viridana). 



Foto: Pedro Lorenzo





                                PROJECTE A BUNYOLA

A Sa Comuna ja fa anys que fem un projecte de caixes niu per a insectívors. La conselleria de medi ambient i el departament de sanitat forestal ens van cedir 55 caixes niu per instal·lar a diferents llocs del bosc comunal.  El seguiment anual que es fa, permet controlar l'evolució de la cria d'aquests ocells. Any rera any el nombre de polls que sobreviuen i volen augmenta.

     Al següent enllaç podeu veure com ha anat el projecte 2020 de Caixes Niu a Sa Comuna.