En els darrers anys hem començat un projecte de lluita biologica contra les plagues forestals, afavorint la cria d'aus insectívores. Tot seguit veureu un video d'aquestes aus a Sa Comuna de Bunyola.
Ús de aus insectívores en la lluita contra les plagues
Els ecosistemes naturals mantenen un fràgil equilibri basat en un repartiment equitatiu entre
depredadors i preses. Quan la població d'una espècie creix excessivament posant en perill la resta
de l'ecosistema, al medi natural una altre espècie se encarrega d'estabilitzar-ne la població
mitjançant la seva predació. Aquest autocontrol es dona en els ecosistemes naturals.
Però quan el depredador -l'ésser humà en aquest cas- no té en compte el mantenir aquest equilibri
i fa desaparèixer o redueix molt les poblacions d'algunes espècies predadores, es produeix un
desajust i certes especies comencen a predominar per sobre d'altres. Quan aquesta superpoblació
perjudica directament a l'ésser humà l'anomenem plaga.
La destrucció i/o transformació dels ecosistemes provoca la desaparició de moltes especies
d'ocells, mamífers, amfibis, insectes i altres grups de depredadors i preses, que abans mantenien
un equilibri natural. Les plagues solen aparèixer quan l'equilibri s'ha trencat a favor de la presa,
és a dir, que han disminuït o desaparegut els seus principals depredadors (controladors).
Per tornar a aquest equilibri s'ha d'intentar recuperar l'estat inicial de l'ecosistema, potenciant la
presència dels depredadors naturals de la plaga existent.
El paper dels ocells insectívors, de les rapinyaires, dels ratpenats, dels amfibis i rèptils i d'alguns insectes en la lluita contra les plagues es bastant desconegut però, sobretot ha estat subestimat pels agricultors, tot i ser molt efectiu en el funcionament dels ecosistemes naturals. Si examinem el règim alimentari dels ocells i ratpenats ens adonarem de la seva importància en el control dels enemics naturals dels cultius.
Per exemple, els ferrericos s'alimenten de
plagues com: L'eruga Processionària del pi blanc (Thaumetopoea pitiocampa), al bosc mediterrani, de la Cuca peluda de l'alzina (Limantria dispar) i del Tòrtix dels alzinars
(Tortrix viridana).
PROJECTE A BUNYOLA
A Sa Comuna feim un projecte de caixes niu per a insectívors. La conselleria de medi ambient i el departament de sanitat forestal ens van cedir 55 caixes niu per instal·lar a diferents llocs del bosc comunal. El seguiment anual que es fa, permet controlar l'evolució de la cria d'aquests ocells. Any rera any el nombre de polls que sobreviuen i volen augmenta.