"HTML/JavaScript"

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Elements etnològics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Elements etnològics. Mostrar tots els missatges

L'aigua a Sa Comuna

   La naturalesa càrstica de Sa Comuna facilita la filtració de l'aigua cap al subsol impedint a aquesta córrer o embassar-se en quantitat important. La gran quantitat de comellars que hi ha i l'enginy dels carboners va fer que aprofitessin la poca aigua que corria per ells, construint tot tipus d'elements per emmagatzemar-la; bassols, cocons, cisternes, aljubs,safareigs... al llarg del bosc.

   La vida al bosc era dura, els estius, que era l'estació de feina, calorosos, les condicions higièniques eren dolentes i la poca aigua que tenien era per beure i rentar-se un poc, cada gota s'aprofitava.

   Aquí podeu veure un recull dels elements etnològics per emmagatzemar aigua a La Comuna de Bunyola.













             
                             

                                                                  
 
                             
                             
                             





     
                                              
















                                              

                                                 

                                             

                                                                                                                             

                                                                                                                                    

La sitja

   Una sitja, pila de carboner o carbonera és un apilament de llenya tapat amb terra que s'usava per fer carbó. Normalment s'emprava llenya d'alzina. Als llocs on es plantava una sitja, es feia una esplanada anomenada rotlle de sitja sobre la qual s'hi posava la llenya. Solia tenir a prop una petita construcció (anomenada de barraca de carboner) que és on s'allotjava el carboner els dies que durava el procés de fabricació del carbó vegetal. Era un mètode molt estès a Europa, però ja fa anys que no s'utilitza, ja que els combustibles fòssils han desplaçat l'ús de carbó.



Il·lustració mostrant les diverses fases d'elaboració de les carboneres (s. XVIII)



   Mirau aquest enllaç i coneixereu amb profunditat tot el que envolta als treballs de producció del carbó a sa nostra comuna.

http://www.campsdaprenentatgeib.cat/binifaldo/material/Qcarbo.pdf


El Forn de Calç

Un forn de calç o forn de pedra és una construcció que es feia antigament de pedra i fang; a més al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç.
                                                            



  
   Primer de tot, per fabricar la cales necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc, ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. La pedra que s'utilitza normalment és la pedra morta i la viva; en canvi la pedra gruixenca no la fan servir molt perquè normalment remolla i s'esfrimola molt.


  
   El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell.
   Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament.