COMUNA: Bé patrimonial que pertany als habitants del municipi on està situada. Es localitza, normalment
en zones de boscs, prats i terres de conreu. Segons la forma en què s'administràs, es diferenciava entre la
comuna de bé de propis i la de bé comunal. La primera, propietat del municipi com a entitat, feia servir els
beneficis obtinguts de la seva explotació per cobrir les despeses dels serveis municipals. La de bé comunal es
destinava només a l'aprofitament directe, personal i gratuït de la comuna per part dels veïns del municipi. A
Mallorca, persisteix com a topònim a molts de pobles, en singular o en plural, encara que en la majoria dels
casos hagi perdut el significat original.
SA COMUNA DE BUNYOLA: Terreny situat a la zona de Llevant del terme de Bunyola, pertanyent a tots els veïns
del municipi. Ocupa una extensió de 716 hes. Els sòls característics són els terrosos i relictes de "terra rossa".
La vegetació predominant és l'alzinar a les valls, el pinar i la garriga. El clima presenta unes mitjanes anuals
de 16-17 ºC de temperatura, 15-15,5 ºC d'oscil⋅lació tèrmica i 700-800 mm de precipitacions. Quant a
geologia, Sa Comuna està constituïda per un paquet d'estrats calcaris dislocats cap al sud-est, que es configura
en penya-segat al nord-oest, i dóna lloc a les valls longitudinals d'honor i d'Orient
Els torrents i comellars
més destacables són el torrent de Coanegra i la Coma Gran, diversificadors del paisatge de sa Comuna. És
una superfície muntanyosa, amb una altura màxima, al penyal d'Honor, de 819 m i una mínima, a la carretera
que li dóna accés des del poble, de 240 m. El 1789
s'hi annexionà sa Comuna d'Orient o de Sant Jordi, anomenada també sa Comuneta. Totes dues són
conegudes també per ses Comunes. Un Reial Decret de 1822 permeté la venda dels béns propis i comunals i
possibilità que sa Comuneta d'Orient es convertís en propietat privada.
Sa Comuna ha tengut una important funció
social i econòmica. Quan el poble de Bunyola se serví gratuïtament de certs productes, l'ajuntament subhastà, anualment, els aprofitaments forestals (pins i alzines), la caça i les pastures. Els ingressos obtinguts
de les subhastes servien per a escometre obres públiques (escola, escorxador, clavegueram, entre altres) i
eximir la població d'imposts voluntaris.
L'explotació forestal fou intensa fins a mitjan s. XX, sobretot a partir
de la construcció de la carretera de sa Comuna i en funció de les necessitats d'inversió municipal. El 1947, el
Districte Forestal de Balears realitzà el primer projecte d'ordenació de la seva explotació per un període de
deu anys, des de llavors revisat successives vegades. A partir de la dècada del cinquanta minvà la rendibilitat
com a explotació forestal. Actualment l'interès de sa Comuna s'encamina cap a una funció de conservació i d'esplai.
A l'actualitat se'n fa sobre tot un ús recreatiu; caminar, córrer, escalada, mtb i altres activitats regulades. D'altra banda se segueix amb la caça tradicional i selectiva del tord, subhastant-se un centenar de colls entre els habitants del poble cada any, també les persones empadronades poden recollir llenya amb autorització de l'ajuntament.
Amb els anys s'han anat creant figures de protecció encaminades a conservar l'ecosistema que forma el bosc per tal de que hi hagi un equilibri entre els usos humans i la vida salvatge. El bosc esta inclòs dins el Parc natural de la serra de tramuntana i els usos permesos estan regulats per un pla d'ordenació autonòmic.
